Qui és Elena?
T'explico la meva trajectòria personal i professional
T'has trobat mai perdut, sense respostes, pensat que no hi ha solució? Has estat plorant fins a adormir-te per esgotament? Has sentit l'ansietat oprimint el teu pit sense poder respirar? Jo sí. Això em va portar a voler conèixer i trobar respostes. I, per mi, la resposta va ser la psicologia. Va ser la meva via per conèixer-me i també per ajudar altres persones en la mateixa situació en què havia estat, amb malestar i sense respostes.
A l'antiga Grècia, abans de consultar l'oracle de Delfos, al Temple d'Apol·lo hi havia la màxima gravada següent: “GNÓTHI SEAUTÓN”. “Coneix-te a tu mateix” era el que exigien els déus abans de preguntar sobre el futur. Abans d'aprofundir en les seves vides, s'havien de conèixer a ells mateixos, els límits i les virtuts.
I com es pot conèixer un mateix? Aquí és on entra la Psicologia. El terme “Psicologia”, en la definició etimològica, significa l'estudi de l'ànima o de la psique.
Aquí et vull explicar com la màxima grega, portada a la pràctica a través de la via de la psicologia, em va salvar.
Sóc sensible per naixement i amb una elevada empatia, fent que senti de manera intensa i augmentada, com amb una lupa. És una benedicció per a allò agradable però es torna més difícil quan el que sentia no era tan agradable, com quan tenia por, estava trista o m'enfadava. Aquí es tornava un repte.
Unit a aquesta sensibilitat, em vaig trobar amb vivències de malestar i dolor emocional elevat. Hi va haver moments on el patiment que sentia va superar diverses vegades les esperances de trobar respostes. He estat perduda en aquest dolor, he sentit emocions que m'han aclaparat, he volgut distanciar-se del que sentia. He passat moments de molta foscor, on la llum no hi era o no la podia ni veure. Va ser en aquells moments on em vaig adonar que el nostre cervell té una gran capacitat per crear paradisos mentals, però també per crear dolorosos inferns. I enmig d'aquell dolor va ser quan va ressonar amb més força la idea de conèixer-me.
Hi ha ferides que necessiten ser parlades. I persones que volem ser refugi. M'encantaria poder ser qui t'acompanyi en aquesta escolta per guarir.
Cercant respostes al laboratori
Al mateix temps, en mi habitava un desig. Sabia que volia ajudar els altres, que volia bolcar les meves ganes, la meva motivació i el meu compromís a construir el benestar d'altres persones. Volia ajudar altres persones a sortir d'aquells moments sense respostes. Això em va portar, com a primera parada del camí, a voler ser biòloga. Em pensava que la meva vocació d'ajudar passava per un laboratori.
I vaig estimar la carrera, em va encantar conèixer tot el funcionament de persones i del nostre entorn, com ens vam influir mútuament. En acabar la carrera, em vaig especialitzar en antropologia biològica. Això em va portar al laboratori, concretament, al laboratori de demències investigant una demència particular i difícil de diagnosticar, la demència per cossos de Lewy. Però sentia que em faltava alguna cosa. Em faltava una peça vital per a mi. El material de laboratori no em parlava, no m'explicava que sentia la persona ni necessitava. Jo volia veure i escoltar la persona darrere d'aquestes mostres. Comprendre que li passava. Em faltava aquesta part, treballar colze a colze amb aquesta persona.
DE BIÒLOGA A PSICÒLOGA: LA PSICOBIÒLOGA
En aquest viatge, volent saber com conèixer-me, comprendre el malestar i el patiment humà per ajudar, vaig voler anar a l'arrel de com funcionem. I això només me'l podia donar una disciplina, la psicologia.
Així que aquesta va ser la meva següent estació del camí. Em vaig formar com a psicòloga. Estudiant la carrera se'm va obrir tot un món. Va ser increïble poder aprendre com funcionem i poder comprendre, no només com funciona el nostre cervell, sinó com tot s'hi integra. Així, vaig acabar sent psicòloga i biòloga. O, com a mi m'agrada dir, psicobiòloga. I dic vaig acabar sent, perquè em va transformar i va donar sentit a la meva motivació d'ajudar els altres. Per mi, és el que sóc i les meves dues grans fonts de respostes. Perquè vaig trobar les meves respostes després d'un gran camí d'autoconeixement a través de totes dues disciplines. Vaig començar a comprendre que el malestar no és l'enemic, sinó que en la major part del temps és el camí cap a la recerca de les respostes que necessites.
La psicologia va ser el meu camí d'autoconeixement però també el meu mètode per buscar respostes i ara volia que ho fos per poder ajudar els altres a trobar les seves respostes. Així que em vaig especialitzar en psicologia clínica perquè volia ser qui t'acompanyi en el camí de les respostes al teu benestar. No només des del coneixement teòric sinó també des de l'experiència viscuda a la pròpia pell, per dir-te que hi ha esperança i que no estàs sol, que farem aquest camí junts.
Espero que aquest passeig per la meva trajectòria t'ajudi a conèixer-me una mica més. Si vols que formem equip per construir el teu benestar, compte amb mi, estaré encantada d'ajudar-te.